Entrevista a l’Abu i a l’Issa, dos joves amb moltes ganes de viure a Calella

Comparteix

El programa La Ciutat, de Ràdio Calella Televisió, ha entrevistat a l’Abu i a l’Issa, dos joves migrants sols que actualment estan en Pisos d’Inserció Laboral d’EDUVIC. Els ha acompanyat la Marta Montoya, responsable dels centres de joves migrants no acompanyats de Barcelona i Reus.
L’Abu i l’Issa tenen en comú que comparteixen una història de migració molt dura. En efecte, són dos nois que, amb disset anys, es van veure obligats a emigrar dels seus respectius països d’Àfrica i, sense cap familiar ni amic que els acompanyés, emprendre un ardu viatge fins a Europa. És un moment molt difícil quan els pares i el fill decideixen que s’han de separar per marxar, desesperats perquè al seu país no hi ha ni treball ni menjar.
L’Abu ens explica que  els seus pares no estaven d’acord, però no hi veia alternativa. Va marxar totalment sol en busca d’un futur millor. És de Guinea i va haver de passar per Algèria i Marroc per arribar a Tànger on l’esperava una pastera. Pel camí va haver de travessar el desert. Tant l’Issa com l’Abu van haver de pagar diners a màfies per aconseguir el bot i esquivar la policia marroquina. L’única propulsió de la pastera eren els braços dels ocupants amb rems. L’Abu va arribar molt malalt a Algeciras, Andalusia, i va ser molt pobrament atès. L’Issa i l’Abu diuen que van passar molt de fred durant la navegació, i admeten que molts dels seus companys de viatge van morir pel camí.
Els dos nois, en les seves respectives migracions, van aconseguir anar d’Andalusia a Catalunya. Quan van arribar a Barcelona van ser destinats a Calella i des de llavors porten dos anys vivint i integrant-se en la ciutat. S’esforcen al màxim i mantenen les jornades ocupades estudiant català i castellà, fent voluntariat, ocupant-se del pis i fent pràctiques en empreses. L’objectiu és que puguin aconseguir una feina i esdevenir ciutadans autònoms.
La Marta Montoya explica que molts joves arriben amb conductes i predisposicions diferents segons l’experiència viscuda en el país d’origen, el trajecte que han sofert i l’arribada que han tingut. L’adolescència és un procés complicat de per si: a més d’estar en una etapa vital difícil, aquest joves l’han de viure sols i en un medi desconegut. Els nois, però, no defalleixen i treballen de valent per aconseguir una vida digna i un futur millor.
L’Issa i l’Abu coincideixen en què estan molt feliços a Calella, on poden fer una vida normal. Ara mateix estan estudiant mecànica de bicicletes, un curs que els ajudarà a especialitzar-se i a trobar feina en sectors relacionats. A més a més, gaudeixen molt amb les tasques de voluntariat: van cada cap de setmana a tallar i netejar arbres al Parc Dalmau. Tal com diuen, els agrada molt fer aquest tipus de voluntariat perquè permet a la gent del poble poder gaudir del parc. I, quan tenen un forat a l’agenda, juguen a futbol amb l’equip del barri.
Quan acaben l’entrevista i els fan unes fotografies, l’Abu es posa la mà al cor: és un  gest que vol dir “no hem vingut a molestar”. Gràcies al seu coratge i gran esforç, els dos joves comencen una nova vida a Calella, on s’hi senten molt a gust i tenen moltes ganes de vincular-s’hi.

Aquí podeu veure l'entrevista sencera:

L’entrada Entrevista a l’Abu i a l’Issa, dos joves amb moltes ganes de viure a Calella ha aparegut primer a Eduvic.

Deixa un comentari

Generated by Feedzy